El determinismo y el posibilismo geográfico
Carl Ritter y Alexander von Humboldt. Siglos XVIII y XIX

Desde los griegos hasta el siglo XX la Geografía es sobre todo descriptiva, sin dejar de ser útil para el gobierno, que en ocasiones califica sus informes como secreto de Estado. Pero en el siglo XIX, con Humboldt y Ritter, la Geografía adquiere una nueva dimensión, al tomar de otras ciencias, que estudian los fenómenos geográficos, sus métodos; y ampliar así sus conocimientos y la profundidad de estos. La Botánica, la Historia Natural, la Mineralogía, las Matemáticas, etc., son ciencias de las que se recogen métodos de análisis.

Tanto Humboldt como Ritter trataron de la armonía del universo, de la naturaleza y del medio, con el hombre. Pero a partir de ellos se desprenden dos tendencias, el determinismo y el posibilismo. El poder de la naturaleza sobre el hombre, o el del hombre sobre la naturaleza. Ambas tendencias justifican la explotación económica del medio por una determinada sociedad; la una porque el hombre puede hacer lo que la naturaleza le permite, y la otra porque el hombre debe crear un mundo donde vivir.

Con la división entre posibilismo y determinismo se genera una oposición de métodos y objetos de conocimiento, que va en contra del espíritu de Humboldt y Ritter: la geografía física y la geografía humana.

El huracán Katrina evidencia graves problemas estructurales en EEUU

"(...) La terrible catàstrofe de Nova Orleans ens demostra, una vegada més, on pot arribar aquest model de societat dels EUA que exporten arreu, on es palesa que el benefici és més important que les persones. Es tracta d’una societat on els qui són rics són protegits i evacuats, però on la vida dels pobres, negres sobretot, no té cap valor. Un de cada quatre habitants de Nova Orleans és pobre, el 44 % dels infants que hi viuen estan sota el llindar de la pobresa, i entre la població de raça negra, és a dir el 70 %, el nivell de pobresa és tres vegades més alt que el dels blancs. De 50.000 a 100.000 persones no varen poder sortir de la ciutat. La majoria perquè no tenien vehicle propi o ni tan sols podien pagar-se el bitllet de l’autobús.

Però és molt més significatiu constatar que aquest model de societat ha destruït tota forma social i s’han eliminat tots els principis de solidaritat. Els primers dies la gent no va rebre cap tipus d’ajut. L’exèrcit estava absent (a l’Iraq...). Començaren llavors les accions desesperades més salvatges per la pròpia supervivència, amb el saqueig de les botigues per assolir queviures, aigua, roba, sabó, etc., aflorant les pistoles com una arma de poder personal sota l’excusa de la defensa, i el caos s’apoderà de la zona(...) ".